Origen del billar

Com la gran majoria d'esports, hi ha certa polèmica en quan a l'origen del billar.

L'opció que sembla tenir mes força i acceptació es que la paraula ¨ billar ¨ procedeix directament del mot francès billard, i aquest té el seu origen en la paraula francesa bille, que a Espanya no s'assimilà fins a mitjans del segle XVIII.

Els anglesos també reivindiquen ser els inventors d'aquest esport. Concretament, els britànics asseguren que la paraula ¨ billar ¨ procedeix de balyard, terme amb el que es designava un instrument de fusta, a manera de bastó, amb el que es colpejava la bola.

Alhora, s'ha de dir que els jocs practicats amb boles son molt antics, ja a l'antic Egipte i a Grècia i països orientals hi havia una gran afició a aquesta classe de jocs y aquests han evolucionat en diferents ocasions havent promogut manta d'esports, entre ells el billar modern.

A terra

Centrant-nos a l' Edat Mitja , existeixen documents de jocs d'aquest tipus a Irlanda i Anglaterra, amb la particularitat que es practicaven a terra, amb grans bastons, el ja esmentat balyard, amb el que s'impulsaven las boles de manera que colpegessin unes

contra les altres o que s'introduïssin en determinats punts reservats amb aquesta finalitat.

Serà a França, d'ençà del segle XVI, quan aquest joc comença a agafar les formes mes modernes, que mes tard es desenvoluparen fins convertir-se en el billar que coneixem actualment.

El primer canvi important que tingué lloc en aquell segle i que fou definitiu per apropar-se al billar actual, es el fet de aixecar la superfície de joc. Es passa del terra a grans taules i aixis es podia jugar en recintes tancats i evitar les inclemències climatològiques que en moltes ocasions impedien practicar aquest esport.

Alhora la superfície de joc de les taules, delimitades per bandes molt baixes, fou determinant i aquest esport adquirí automàticament noves dimensions ja que es jugava amb boles molt petites, i a diferencia de quan es practicava a terra, ara es jugava amb cop directe, sense sofistificacions d'efectes ni atacs complicats i sense la ajuda que avui dia donen unes bandes altes i revestides de goma.

Esport de reis

Al igual que altres casos, aquest esport es converteix ràpidament en diversió de reis i aristòcrates, fins i tot sembla ser que en l'època, els grans jugadors de billar obtenien favors reals per ensenyar als monarques la seva practica i fins i tot per deixar-se guanyar.

Gràcies a que el billar fou practicat per gent adinerada, aquest esport evolucionà ràpidament. A partir del segle XVIII començaren a construir-se taules de fusta, marbre o ferro i es folraven ; les bandes s'omplien de crin o de draps per obtenir millors resultats; els tacs però sense utilitzar la sola de cuir - inventada en èpoques relativament modernes -, també experimentaran importants canvis i anaren perfeccionant-se. Finalment, una altra innovació fou el cobriment de les bandes amb tires de goma, que permetien efectuar tirs amb efecte.

Malgrat tot, el billar no era un esport popular, l'interès dels reis per ser els dominadors d'aquest esport i el temor a que evoluciones i anés a més, feu que es redactes un decret reial prohibint l'instal·lació de taules de billar en locals públics.

En el segle XIX es produiran les més importants evolucions ja que s'estableixen reglaments i naixeren noves tècniques de joc. Apareix alhora la sola, petita peça de cuir que culmina el tac i amb ella el guix, que ajuda a que la sola no rellisqui contra la bola aconseguint que l'efecte sigui més pronunciat.

A Espanya arribà en el segle XIX

Al segle XIX es produeix a Espanya el apogeu del billar. I, al igual que a França, començà sent un esport per la cort. Aquest endarreriment a arribar no permeté que els espanyols pugessin imposar alguna innovació o noves costums. Malgrat tot el billar es popularitza ràpidament i a finals de segle sorgeix a Barcelona la primera acadèmia de billar.

Al 1923 es creà l' Unió Internacional de les Federacions d' Amateurs de Billar, organització que amb els seus reglaments fa possible que el billar es consolidés com esport. A Espanya es començà a donar caràcter esportiu al billar als anys vint. I passar de ser un simple joc a un esport, deixà de consistir en fer xocar les boles entre elles, i poc a poc es va sofisticant, així es disposà que la carambola es realitzés d'una manera determinada, més tard s'havien de fer-se en zones concretes de la taula, desprès s'hi posaven obstacles i, poc a poc, en el joc de caramboles naixeren les diferents modalitats que evolucionaren posteriorment en les que existeixen en l'actualitat.

Es pot dir que Itàlia es el país ¨ culpable ¨ de que el billar s'expandís més enllà d'Europa i s'implantés al resta del món.

A principis del segle XX, apareixeran a Itàlia els primers campions del joc anomenat ¨ 5 quilles ¨ - joc inventat pels italians - i això creà una gran afició en aquest país per aquest esport. Com a conseqüència de les nombroses emigracions d'italians a països d'Amèrica Llatina, a Estats Units, a Austràlia, etc. el joc del billar arriba a ser un esport internacional. Els italians volgueren conservar també al estranger aquesta gran afició que ja formava part de les seves costums.

Des de ja fa varies dècades , en els mundials de ¨5 quilles ¨, els guanyadors solen ser italians o argentins, ja que aquests últims es van contagiar amb la febre d'aquest joc quan els italians varen arribar a l'Argentina a fer fortuna.